Introducció

Índex

  1. Nanotecnologia
  2. Impressores tridimensionals
  3. Posicionament tridimensional
    1. Kinect
    2. GPS
  4. Projectors tridimensionals
    1. Projector en piràmide
    2. Projector làser
    3. i3DG



Nanotecnologia


Per començar hauries de saber el que significa la nanotecnologia. És una paraula clau a l'hora d'entendre el que hem fet i com funciona el nostre projecte.

Doncs podem começar dividint la paraula en Nano i Tecnologia.
Nano és l'abreviatura de nanòmetre que és una unitat de mesura, una milionèsima part d'un mil·límetre, tant petita que no es pot veure amb l'ull nu. Per ajudar-te a entendre com de petit és has d'agafar un cabell que més o menys mesura 0,1 mil·límetres, l'equivalent a cent mil nanòmetres (100.000nm).

Ara sabem el que significa nano, però que és la tecnologia? Una manera de veure-ho seria la següent.
Tecnologia és el que obtenim quan agafem tots els nostres coneixements de les ciències i l'enginyeria i l'utilitzem per crear un objecte per satisfer les nostres necessitats.

Això vol dir que nanotecnologia és la manipulació d'objectes a l'escala molecular.


No fa molt que s’ha començat a utilitzar la nanotecnologia però s’està avançant ràpidament i està donant una gran varietat d’opcions per reduir el tamany dels diferents aparells i augmentar les seves prestacions. Al món informàtic la nanotecnologia és present als microprocessadors.
També al camp de la medicina s’estan desenvolupant nanocàmeres de video i altres dispositius, per tractar malalties difícils…








Avui dia el càncer és tractat mitjançant la radiació, però aquesta radiació no només mata les cèl·lules canceroses. Per tal de reduir el nombre de cèl·lules bones que es moren i crear un efecte més localitzat s'utilitzarà la nanotecnologia.  

Un altre dels usos de les càmares de video i els micròfons microscòpics per a usos militars.

Però l’ús més conegut és que fan servir la nanotecnologia per millorar els aparells que es fan servir en el dia a dia, com els mòbils, els ordinadors, els televisors, etc.




S'està utilitzant la nanotecnologia per trobar noves maneres de fer les coses més petites i a l'hora millorar les sèves caractéristiques.

Hem realitzat una entrevista via Skype amb un expert i investigador internacional en el camp de la nanotecnologia, Maarten Rosmeulen:




Font: http://wasanga.com/eickriviera/nanotecnologia-que-es-nos-ssirve-de-algo/
Font: http://cienciatecnologiaavances.blogspot.com.es/2012/06/quimica-y-nanotecnologia.html






Impressores tridimensionals


Les impressores tridimensionals, com pot ser heu endevinat, són màquines que fan figures de diferents material en tres dimensions.
Abans de la impressió s'haurà d'haver dissenyat en tres dimensions l'objecte desitjat. Això s'ha de fer mitjançant un programa que és compatible amb la impressora, el qual després li passarà les coordenades en uns eixos X, Y i Z que la impressora utilitzarà per posicionar la boquilla per on surt el material fos que més tard formarà l'objecte imprès.

Aquests materials poden variar depenent del propòsit de la figura. Es pot utilitzar plàstic, silicona i fins i tot amb algunes impressores es poden fer impressions amb ferro. Però no totes les impressores poden utilitzar tots els materials.


Font : http://www.makepartsfast.com/2012/05/3698/get-your-mojo-running-the-newest-professional-desktop-3d-printer/


Actualment ja existeixen impressores tridimensionals, inclús s'han dissenyat impressores 3D per a modelar edificis o peces de les pròpies impressores. Encara que realment no en trobem en abundància, degut al seu preu.

Podem trobar impressores industrials, que en general només utilitzen les empreses per fer maquetes de projectes o dissenys que volen mostrar als seus companys o al públic per presentar, per exemple, un nou model que han creat. Aquestes impressores poden costar uns $100.000. Les més grans d'aquestes impressores poden crear models de 737 mm x 1257 mm x 1504 mm, això serien objectes d'un àrea de 1,393 metres quadrats.
També existeixen impressores una mica més petites, que son una mica més comunes, però majoritàriamente segueixen sent les empreses qui en fan ús d'aquestes màquines que poden costar entre $5.000 i $50.000 el qual no és gaire econòmic.

Per últim tenim les impressores tridimensionals petites. Aquestes les venen en peces per tal de reduir el cost, i les pots aconseguir a partir de $500; però no són gaire precises, no tenen una resolució molt alta i poden tardar molt de temps per fer una peça no gaire gran. Un altre  problema és que tens poca elecció de material ja que no és compatible.

Font: http://www.pcpro.co.uk/blogs/2013/01/11/3d-printing-what’s-out-there-and-how-much-does-it-cost/

Font: http://www.3dprinters.nl/wat-is-een-3d-printer/

Les impressores tridimensionals també tenen una resolució igual que les pantalles dels ordinadors o dels televisors. S'expressa en punts per polzada (ppp). Actualment les impressores en HD tenen una resolució de 328 x 328 x 606 ppp, i les impressores ultra HD tenen una resolució de 656 x 656 x 800 ppp.
Les més exactes tenen una precisió fins a 0,025 mm - 0,05mm.


En resum, les impressores tridimensionals segueixen sent per a un ús excepcional, però no tardarem gaire en fer-ne un ús quotidià com les impressores de paper que tenim ara.






Posicionament tridimensional


Diem posicionament tridimensional quan estem parlant del lloc on estem situats en l'espai.

Avui dia hi ha dues maneres de saber on estem o on hi ha un objecte:

  • Kinect
  • La triangulació

Kinect:
Potser heu sentit que és un accessori per a la Xbox (una consola per a jugar jocs), perquè també ho utilitza per a situar la persona en un espai tridimensional i així la persona pot jugar només fent moviments.

També hi ha sistemes més avançats de Kinect, aquests utilitzen més càmeres per tenir unes dades més precises. Totes aquestes càmeres estan conectades a un ordinador i recull totes les dades proporcionades per formar una imatge tridimensional o situar un objecte en un eix de coordenades en tres dimensions (X, Y i Z).





Font: http://www.pcactual.com/articulo/actualidad/noticias/13131/microsoft_prepara_una_nueva_generacion_kinect_para_windows.html





Triangulació:
Aquest mètode utilitza tres punts de referència per situar-te.
Si saps la distància des del primer punt de referència podries estar en qualsevol lloc en un cercle al voltant de la referència numero 1, si també saps la distància que hi ha entre tu i el segon punt de referència ja només et queden dos llocs on podries estar. Per últim, si saps a quina distància estàs del tercer punt de referència ja pots saber a on estàs.



Exemple:

Si estàs en una ciutat, però no saps quina és, i li preguntes a una persona: On estic?
Et respon: Estàs a 625 milles de Boise, Idaho.


Podries estar en qualsevol punt d'un cercle al voltant de Boise amb un radi de 625 milles.



Ara li tornes a preguntar la mateixa pregunta a un altre persona i et respon: A 690 milles de Minneapolis, Minnesota.

Només est queden dos llocs en els quals podries estar, els dos punts on intersecten les dos circumferències.




I finalment li preguntes per tercera vegada a un altra persona la mateixa pregunta, i et respon: A una distància de 615 milles de Tucson, Arizona.

Estàs eliminant un dels dos punts, perquè la tercera circumferència només intersectarà amb un dels dos.



Ja saps on estàs: a Denver, Colorado.

Exemple i imatges extretes de How Stuff Works



Aquest és el mètode que utilitzen els GPS, però també et posicionen en un eix Z, i per això necessiten un quart punt de referència. Es podria fer amb la terra, que és prou esfèrica, però la majoria de GPS utilitzen un quart satèl·lit.

Font: http://gis.stackexchange.com/questions/12866/why-does-gps-positioning-require-four-satellites







Projectors tridimensionals

Els projectors tridimensionals projecten una imatge en 3 dimensions, és a dir, que no és plana, que es pot veure de tots els costats.
Hi ha diferents tipus de projectors tridimensionals que utilitzen diferents tècniques per aconseguir el seu objectiu.

Hi ha el projector 3D en piràmide. Els seu nom és degut a que utilitza una piràmide de vidre per formar la imatge. Una pantalla projecta quatre imatges, la llum emesa incideix en un angle de 45 graus en el vidre. Els raigs de llum són reflectits cap a l'interior de la piràmide i juntament amb les altres imatges es forma la  figura tridimensional.


Font: http://www.everlasting.lk/news/offbeat-news/3d-hologram-projector-for-your-smartphone

Font: http://www.hashslush.com/holho-the-first-hologram-generator-for-smartphone-and-tablet/


Una altre manera de crear una imatge en tres dimensions és mitjançant un projector làser. Aquest utilitza partícules per reflectir els raigs làser emesos pel projector. Alguns deixen les partícules a l'aire i d'altres ho fan en aigua.

Són els projectors tridimensionals que més abast tenen, i també són els més precisos.


Font: http://www.enlightermagazine.com/interviews/whitevoid-works-wide-variety-fields


Per últim tenim l'accessori per als iPhone i iPod Touch. Utilitza tres vidres que reflecteixen la imatge de la pantalla, que està dividida en tres parts. Com que el vidre és transparent, només es veuen les imatges en fila, així creant un efecte tridimensional.


Font: http://www.geeky-gadgets.com/i3dg-shows-3d-content-on-your-iphone-15-11-2010/


Font: http://technabob.com/blog/2010/11/14/i3dg-turns-iphone-into-3d-display/






No comments:

Post a Comment